Sentències d'interès

Vegeu algunes sentències d'interès aparegudes recentment.

Sentències d'interès

Comunicació a la RLT de l'acomiadament objectiu

En realitzar un acomiadament objectiu, l'empresa ho ha de comunicar a la representació legal dels treballadors (RLT) –si n'hi ha–, però la llei no fixa el termini dins del qual ha de fer-ho. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem [TS 05-07-2023] ha aclarit aquest concepte, declarant que aquesta comunicació es pot fer després de la notificació d'acomiadament.

Mentre es lliuri a la RLT una còpia de la carta lliurada al treballador, no importa quan es faci (encara que sigui posterior), sempre que sigui dins d'un termini raonable que no impedeixi als representants informar i assistir adequadament al treballador. Per exemple, es considera que la comunicació a la RLT feta quatre dies després de l'acomiadament permet informar el treballador de la possibilitat de presentar una demanda a temps i assessorar-lo sobre les causes i circumstàncies de l'acomiadament.

 

Accident de treball d'un autònom

És més difícil que un accident d'un treballador autònom es defineixi com accident laboral que en el cas dels empleats per compte d'altri del Règim General de la Seguretat Social (RGSS). A la RGSS n'hi ha prou que l'accident tingui lloc en el moment i lloc de treball perquè es presumeixi que es tracta d'un accident laboral (llevat que es provi el contrari).

Per contra, el règim especial de treballadors autònoms (RETA) sí que requereix que el treballador acrediti una connexió entre la lesió i el treball dut a terme per compte d'altri, i així ho ha confirmat el Tribunal Suprem [TS 05-07-2023]. Per tant, si un treballador està inscrit en ambdós règims, és possible que al RETA no es reconegui el caràcter laboral d'un accident, però sí a la RGSS (si, per exemple, l'accident té lloc durant el temps de treball, però no és possible acreditar la connexió de la seva lesió amb el seu treball per compte propi).

 

Treball a torns

Una treballadora que prestava servei en horari fix de tarda, però que durant els dissabtes i festius havia de treballar un horari diferent, reclamés el complement de treball per torns establert en el seu conveni col·lectiu aplicable. El Tribunal Suprem [TS 13-06-2023] ha denegat la seva petició i ha recordat que, perquè el treball per torns generi el dret al complement indicat, és necessari:

  • Que un mateix lloc de treball sigui ocupat de manera successiva per diferents treballadors.
  • I que el treballador presti els serveis en diferents hores en un període determinat de dies o setmanes (per exemple, que en una mateixa setmana el treballador presti serveis en diferents horaris, de forma rotatòria).

El fet que l'empleat presti serveis en un altre horari els dissabtes i diumenges sol ser recompensat mitjançant un altre tipus de complement inclòs en el conveni (com el plus festiu).